|
Se la morte è un uomo
Polvere tenace
si forma e si disfa, onda
in altre onde, la duna umana
sì dolce sì deserta.
Sedersi fra le tue gambe… non è permesso: colonne
villose, portale di tutto il palazzo sotto la volta a botte
delle costole e la volta a crociera dei pettorali, tirati
all’insù per lo sforzo con cui espellermi dal tuo serraglio.
Se la morte è un uomo, venga
a rubarmi il cuore: gli renderò l’anima
alleggerita del fardello dei vestiti. [da Rûmî, Fîhi mâ Fîhi]
Si la mort és un home
La pols tenaç
es forma i es desfà, ona
entre ones, la duna humana
tan dolça i deserta
Seure entre les teves cames…. no és permès: columnes
peludes, portal de tot el palau sota la volta de canó
del costellam i la volta en creu dels pectorals, tirat
enrere de l’esforç per expel·lir-me del teu serrall.
Si la mort és un home, que vingui
a robar-me el cor: li donaré l’ànima
alleugerida del fardell dels vestits. [da Rumî, Fihi mâ Fihi]
Tradotto in catalano da Martí Sales i Sariola
|